Susanne Linke i Reinhild Hoffmann són dues de les ballarines i coreògrafes alemanyes més importants del segle XX. Nascudes en plena efervescència del règim nazi, van coincidir a la prestigiosa escola de dansa Folkwang i després de tres dècades de trajectòries independents, el 1999 van decidir ballar juntes a la peça Über kreuz (significa en diagonal o portar-se malament amb algú). Aquesta coreografia, que uneix els dos principals corrents (també oposats) de la dansa alemanya contemporània, es representa avui i demà a les nou del vespre al Mercat de les Flors.

Linke, que entre el 1970 i 1973 va ballar a les ordres de la coreògrafa Pina Bausch, segueix la tradició de la virtuosa ballarina Mary Wigman, introductora de l’expressionisme en la dansa, “una escola experimental, moderna i oberta”, va dir ahir Linke. En canvi Hoffmann es va formar amb Kurt Jooss, meticulós coreògraf “partidari de seguir els patrons del ballet clàssic i impulsor a Alemanya de la dansa teatre”, va revelar.

CREUAMENT D’IDEES
I Über kreuz resumeix tots dos corrents. És un creuament d’idees, d’estils. Un espectacle de contrastos, en què el públic assisteix a dues maneres d’entendre i treballar la dansa, que ha tingut un procés de gestació llarg i costós. Va explicar Hoffmann que el punt de partida el tenien clar. “El que va ser difícil va ser evolucionar”.

Totes dues són dones amb caràcter i molts assajos acabaven “amb sanes però intenses discussions”, segons van reconèixer les dues ballarines. Una cosa semblant al que va passar ahir al matí al Mercat de les Flors a la roda de premsa, on una nerviosa i apassionada Susanne Linke va interrompre diversos cops el discurs de la seva compatriota.
Andreu Morte, director del Mercat de les Flors, va dir que una gran part de la riquesa i l’interès d’Über kreuz és, precisament, posar sobre un mateix escenari dues filosofies artístiques oposades, i va comparar el muntatge amb dues dones preparant plats diferents en una cuina.

Über kreuz es desenvolupa en un escenari transparent de petit format per espai d’uns 75 minuts. Linke i Hoffmann, acompanyades al piano pel músic Helmut Lachenmann, ballen vestides amb colors foscos mentre en una pantalla es projecta la versió animada de la coreografia, ideada pel cineasta Walter Lenertz.

Linke utilitza en aquesta coreografia abstracta moviments inestables i sobtats, sembla seguir els seus impulsos externs, al contrari que Hoffmann, més acadèmica i formal. Un xoc estilístic que també posa sobre la taula una idèntica passió per la dansa. No és aquest l’únic punt en comú entre totes dues. “Ens vam educar en una Alemanya trencada artísticament, que no podia mirar al passat més recent perquè la majoria dels creadors havien emigrat”, va subratllar Hoffmann.