És la primera ballarina més jove del Royal Ballet, i, ara, el seu únic objectiu és fascinar al públic del Convent Garden. No vol regressar a Espanya, de moment. Està en una de les companyies més prestigioses del món, “per on han passat sempre els millors”, i la seva intenció immediata és ballar “millor que mai” el pas a dos de la tercera part del Quixot, que interpretarà demà i el dimecres en el Festival de Peralada. Tamara Rojo és una ballarina madrilenya que, com molts altres dels seus companys, ha hagut de buscar les oportunitats fora del seu país. “Ho he dit moltes vegades, però si, el panorama a Espanya és desolador.

Per als ballarins de clàssic aquí no hi ha opcions. Jo vaig prendre una decisió, anar-me fora a buscar les oportunitats, però això és una elecció personal, perquè hi ha gent que prefereix quedar-se, aquí es viu molt bé. Jo només dic que si aquí no estàs bé amb la dansa…”, insisteix Tamara Rojo, que, a pesar de la seva joventut, ha estat una de les ballarines que més clarament han parlat de la seva professió i de la situació d’aquesta a Espanya. “La joventut és, de vegades, una càrrega i una responsabilitat –confessa–. Jo no puc utilitzar la meva edat per a justificar-me, ara estic en el Royal Ballet i he de donar la talla. Per a mi això és el més important ara. Els més grans noms del món han passat pel Royal Ballet i això és una gran responsabilitat per a mi.” Tamara Rojo ha conquistat al públic internacional amb les seves actuacions i ara desitja el mateix a Peralada. “El públic català és respectuós i entès. Allí tenen les seves temporades de ballet i només falta esperar que el Liceu tingui també la seva temporada i amb gran prestigi.” “Jo vaig a ballar a Peralada igual que sempre, encara que, per a mi, actuar a Espanya sempre és alguna cosa molt especial –continua–. Sé que altres països coneixen el meu treball. A Peralada espero agradar, desitjo aquest reconeixement, però no ho puc exigir només pel que hagin dit fora.”

Tamara Rojo intentarà aconseguir aquests aplaudiments amb el pas a dos del Quixot, “la part del ballet que necessita més tècnica i brillantor. És la part més complicada, però
també és la més lluïda. El Quixot és una peça que em demanen que balli moltíssim fora d’Espanya, però aquí és més difícil, perquè tot el món vol fer-lo
. La jove ballarina s’enfronta, doncs, a Peralada a un nou repte, el de guanyar-se al públic espanyol que la coneix menys que el de l’estranger. “Malgrat tot, no tinc intenció ara de regressar a Espanya. Acabo d’entrar en el Royal, aquesta va a ser la meva primera temporada i tinc moltíssimes ganes. Aquesta companyia té un repertori enorme i unes condicions molt bones per als ballarins.” Una situació que, en opinió de Tamara Rojo, és molt difícil de trobar a Espanya, on se segueix prestant més atenció als coreògrafs que als ballarins. “Jo no dic que uns siguin més importants que uns altres –explica–, però ni això ni allò altre. El problema és que a Espanya es dóna més importància sempre a l’entrenador que al que fica els gols, que som nosaltres. Els coreògrafs són importants, clar, però els que presentem les coreografies davant el públic som nosaltres, els ballarins.” Semblen declaracions molt polèmiques, encara que ella no els dóna massa importància. Per a Tamara
Rojo l’important és treballar. Treballar en els assajos, en l’escenari i fora d’ambdós llocs. Entre les seves obligacions, ella assegura que es troba assistir al major nombre de representacions de dansa que tingui a mà. Per això, en els dies previs a l’actuació a Peralada, que els va passar a Madrid amb la seva família, la ballarina va acudir al teatre Albéniz a veure al ballet d’Alicia Alonso. “Ho he vist abans, però m’ha agradat molt altra vegada. En realitat, vaig a tot el que puc”

  • " "
  • " "
  • " "
  • <iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/5MXGrfx7UV8” frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>