Photo Mathilda Olmi
Retour A Reims
Aquest cap de setmana arriben al festival Temporada Alta dues estrenes a l’Estat espanyol d’espectacles internacionals. D’una banda, Thomas Ostermeier, presenta Retour à Reims basat en l’assaig que va publicar el sociòleg Didier Eribon per reflexionar sobre la relació entre l’art i el seu efecte sobre la societat i de l’altra, Sergio Blanco, presenta Ostia, una peça sobre la infància, la mort, la droga, la sexualitat i la creació.

Retour à Reims
El dijous 5 i el divendres 6 de desembre el Teatre Municipal de Girona acull en primícia a l’Estat, Retour à Reims, que es basa en l’assaig de Didier Eribon, que analitza les raons per les quals la classe obrera, tradicionalment d’esquerres, s’ha convertit en potencial votant de l’extrema dreta.

L’assaig de Eribon transita entre l’autobiografia (jove de família obrera, bon estudiant, que marxa de Reims a París per a viure lliurement la seva homosexualitat, que aviat s’integra en el món intelectual…) la sociologia, l’anàlisi de les formes de vida de la classe obrera en una ciutat francesa del segle XX (l’habitatge, l’escola, el treball…), i la construcció i reproducció d’idees, actituds i pautes socials en aquest àmbit popular.

Ostermeier recrea a l’escenari un estudi de doblatge que està treballant en l’adaptació cinematogràfica del llibre d’Eribon. La interpretació i la pel·lícula es solapen per revelar alguns racons foscos de la societat actual com ara els mecanismes d’exclusió o la desaparició de la classe treballadora, convertint el teatre com un mitjà de debat polític.

Ostia


Per altra banda l’autor franco-uruguaià Sergio Blanco torna a Temporada Alta per estrenar al país Ostia, una obra d’autoficció sobre dos germans interpretada per ell mateix i la seva germana, l’actriu Roxana Blanco.

Després de presentar al festival El bramido de Düsseldorf, el dramaturg arriba el dissabte 7 de desembre al Teatre de Salt amb un espectacle en format lectura que va més enllà de l’autoficció. Una peça sobre la infància, la mort, la droga, la sexualitat i la creació que, alhora, explica la historia d’Itàlia des de la fundació d’Eneas fins al crim de Pasolini, passant per Sant Agustí, Caravaggio i Mussolini.

Ostia és un text que parla de l’incest impossible, que només pot succeir en una escena teatral. Ostia és un text que no fa més que discórrer sobre l’art del teatre, l’artifici del dramaturg i l’artífex de l’actor. La peça va ser escrita a la ciutat italiana d’Ostia i assajada a distància per mitjà d’un circuit d’Skype entre el dramaturg, resident a París, i la seva germana, resident a Montevideo.