El festival Temporada Alta comença a avançar-nos coses. Falten encara quatre mesos, però davant l’envergadura del que ha esdevingut un dels primers festivals d’Europa, pràcticament tot està ja dat i beneït. Aquest divendres, Salvador Sunyer i Narcís Puig, director i director adjunt del Festival, han vingut a Barcelona per explicar-nos, de moment, les 21 produccions i coproduccions del Festival -tres més que l’any passat!- d’aquesta 28 edició, que se celebrarà d’octubre a desembre. “Presenten diferents disciplines i 14 són produccions catalanes amb companyies del país i 6 d’internacionals”, ha dit Sunyer, que ha destacat l’èxit de les produccions de la passada edició “de les que s’han fet més de 500 funcions en gira, amb més de 5.000 espectadors en total.”

No només són de disciplines diferents. Han remarcat que alguna cosa ha canviat, perquè la temàtica ja no gira a l’entorn dels dos grans temes esquerra-dreta i derivats. “Les peces d’enguany parlen del lloguer dels pisos, del feminisme, del turisme, dels transsexuals, de les diferents exclusions, de la malaltia, la depressió, del paper de la cultura al món… Algunes d’aquestes mirades haguessin estat impensables al teatre fa un parell d’anys, quan es donaven altres prioritats o anàvem a temes shakesperians com ara l’amor, la gelosia… Però han esdevingut reflexions de tota la  humanitat i són al carrer“, apunta Sunyer, tot remarcant que “hi ha poques obres de text.”  

Enguany, entre d’altres, el festival coprodueix amb Théâtre Vidy-Lausanne (França), Création Studio Théâtre National Wallone (Bèlgi- ca), SESC São Paulo (Brasil), Ruhrtriennale (Alemanya), Comédie de Genève (Suïssa), Odéon-Théâtre de l’Europe (França), Teatro Nacional São Luiz (Portugal), Festival d’Avignon (França), Le Maillon-Théatre de Strasbourg Scène européenne (França), Rikste- atern (Suècia), Le Parvis (França), La Filature (Scène National Française) o els Teatros del Canal (Madrid).

UN LLISTAT IMPESCINDIBLE
Els títols i els creadors són molt seductors. I només és una part del festival! No tenim encara dates d’estrena, però mantindrem l’ordre en què els directors ens les han anat presentant.

Comencem per un de casa. Joan Ollé estrenarà al Festival la novel·la més tràgica de Mercè Rodoreda: La mort i la primavera, coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya. Ollé ha adaptat l’obra que protagonitza un adolescent de catorze anys que observa l’atrocitat i la bellesa del lloc on viu, un poble on els seus habitants es regeixen per unes lleis rigoroses i atàviques i viuen sota dues amenaces: la invasió d’uns éssers anomenats caramens i les envestides del riu.
——————————————

L’obertura del Temporada Alta 2019 s’ha confiat a The lingering now. Our Odyssey II, una performance-documental de Christiane Jatahy. “És una artista brasilera que, amb aquesta, ja serà la quarta vegada que ve al Festival, la gent ja l’espera!” Partint de la literatura de l’Odisea històrica, torna a demostrar el seu domini cinematogràfic i teatral experimentant amb situacions reals que passen ara. Veurem a Penèlope als camps de Palestina i a l’Illa de Lesbos. I és que Jatagy, barrejant cinema i el teatre, aporta gravacions de tots els llocs. “Les persones que grava expliquen la seva realitat a través dels versos d’Odisseu, Penèlope o Telémac.” El documental està rodat a Jenin, Palestina, als camps de refugiats de Líbia i de Grècia, a Johannesburg, en una comunitat indígena de l’Amazonia i a Rio de Janeiro. “És un gran espectacle! Es va estrenar al Brasil i ara anirà a Avinyó”, diu Sunyer.
——————————————

Una costilla sobre la mesa. Madre, és una creació d’Angèlica Liddel (direcció, escenografia, vestuari i interpretació), que comparteix escenari amb Gumersindo Puche, Niño de Elche i el ballarí Ichiro Sugae. És una coproducció de Théâtre Vidy-Lausanne, Teatros del Canal i Temporada Alta, que es va estrenar a Lausanne però no s’ha vist encara enlloc més. És una obra personal: “Partint de la mort de la seva mare, l’Angèlica puja el dolor i el dol a escena i, des d’allà, comença a buscar els arrels a Extremadura, la terra dels seus avantpassats. És molt rica en matisos, el Niño de Elche canta en directe i els tres artistes, amb la participació d’un nombrós repartiment local, ens acompanyaran pel folklore d’Extremadura”, diu en Narcís, que matisa: “l’Angélica encara continua enfadada!”

Angélica Liddel compta amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, el Lleó de Plata de la Biennal de Teatre de València 2012. També el 2017 va ser anomenada Chevalier de l’ordre des Arts et des Lettres pel ministeri de cultura de la República Francesa.
——————————————

La malenconia del turista és una poli-coproducció del Temporada Alta i el Festival Grec amb internacional amb Microscopia i Oligor, Pyrnart Iberescena… que s’estrenarà al T.A. “Serà una reflexió sobre l’anatomia del turista. Però no sobre els bons i els dolents o els okupes. S’endinsarà en la reflexió de què passa amb el turisme, sobre el fet que nosaltres també ho som i sobre el perquè tenim la necessitat d’anar a un paradís, que només durarà una setmana.” Significa el retorn al Festival de Shaday Larios de la companyia mexicana Microscopía i Jomi Oligor, d’Hermanos Ligor, que solen treballar amb un teatre molt visual d’objectes documentals, fet d’objectes, mecanismes i miniatures.
——————————————

Aquest país no descobert que no deia tornar de les seves fronteres a cap dels viatgers. Un títol molt llarg que ha creat i dirigit Àlex Rigola, en una nova col·laboració amb Alba Pujol: “Està centrat en dues persones -pare i filla- i proposa una reflexió sobre el sentit que té la vida entre diverses sessions de quimioteràpia. I una reflexió de la filla, sobre què serà de la seva vida fins que arribi a l’edat del seu pare.” L’interpreten Alba Pujol i Xavi Sáez (resta de repartiment en curs).  Una coproducció amb la Sala Beckett, que s’estrenarà a Salt.
——————————————

CredoinunsolODIO, un text de Stefano Massini, del Piccolo Teatro, sobre la vida quotidiana a Gaza, serà el record del Festival envers l’actriu Cristina Cervià, “molt lligada al festival, però que expressament va dir que no volia cap homenatge.” És una lectura dramatitzada que dirigeix Rosa M. Sardà i que ella mateixa va llegir al Lliure. “Li hem demanat de tornar-ho a fer, en record de la Cristina.”  Llegiran Rosa M. Sardà, Meritxell Yanes i Mercè Pons.
——————————————

A Lili Elbe és una peça dirigida, coreografiada i interpretada per Marta Carrasco, que ha comptat amb la complicitat de Manel Quintana en la direcció i amb Albert Hurtado, en la interpretació. És un treball coreogràfic sobre la transsexualitat. Està inspirat en la història real de Lili Ilse Elvenes, una pintora danesa que va ser de les primeres dones a fer-se una cirurgia de reassignació de sexe. “La història ja va inspirar una novel·la, The Danish Girl, de David Evershoff i ara la Marta en fa un espectacle!”
——————————————

Una aproximación a Foster Wallace (Títol provisional), creació de Juan Navarro i Gonzalo Cunill. Uns intèrprets encara per confirmar ens explicaran aquesta història basada en la depressió i la tristesa, basada en la vida i obra de l’escriptor David Foster Wallace, que “entrevistava homes repulsius.” Una coproducció del Lliure amb Temporada Alta.
——————————————

Red Room. És un espectacle de Sol Picó i Susanna Barranco sobre la prostitució. Parteix d’un documental de Barranco titulat Nues, on l’autora analitzava el treball sexual. A partir d’aquesta base i una posterior investigació a través d’entrevistes a prostitutes i a persones de posicionaments diversos, la Sol i la Susanna han muntat un espectacle documental de dansa. Coproducció Cia. de Teatre Susanna Barranco, Cia. de dansa Sol Picó i Temporada Alta.
——————————————

I una nova instal·lació sonora de CaboSanRoque, diferent però partint del concepte en què van presentar al TNC No em va fer Joan Brossa. El títol és Demons i  s’endinsa en la personalitat polifacètica de Jacint Verdaguer, centrant-se sobretot als anys 1890/93, l’època dels exorcismes. Un muntatge també sonor i amb projeccions, que compta amb Niño de Elche, Rocio Molina i Enric Casasses. Participa a la coproducció La Filature (Scène Nationale Française).
——————————————

Decadència, un text d’Steven Berkoff dirigit per Glòria Balañá, que interpretaran Míriam Alamany i Carles Martínez. És un espectacle sobre la decadència de la classe social anglesa dominant de l’època. “S’estructura a través d’un relat crític, mordaç i carregat d’humor negre de la classe dirigent, dels vicis i de l’amoralitat que plana sobre el seu estil de vida.” S’havia de fer la passada edició però no va poder ser. Finalment, s’estrena a aquesta 28a. Coproducció de Temporada Alta i l’Associació Elecktra.
——————————————

Roser López Espinosa presenta la seva última creació Trama, que posa èmfasi en el treball en equip. Els cinc ballarins es donen les mans, s’agafen, se sostenen… Tracen una partitura física d’interdependència i confiança mútua. L’espectacle s’estrenarà ara al Grec 2019. Hi participen Mercat de les Flors, Quinzena Metropolitana, Loward Performing Arts, T.A., Atrium Viladecans i Departament de Cultura.
——————————————

Love. Una nova edició d’Escenaris Especials conduïda per la dramaturga Claudia Cedó. “Aquest és un projecte molt gros, per al que hem comptat amb el suport de l’Obra Social “La Caixa” i Escenaris Especials. Són tres peces en una, protagonitzades per persones en risc d’exclusió social per motius diferents.” Parlen d’amor i sexe i estan dirigides per diversos directors. Tot passa en un bar!

La iniciativa Escenaris Especials aposta, des del 2006, pel teatre com a eina de transformació social i per donar veu a les persones amb discapacitat.
——————————————

Noucents, el pianista de l’oceà. Marcel Tomàs i Adrià Bauzó (direcció musical) s’uneixen e la creació d’aquest espectacle musical i teatral, basat en el monòleg d’Alessandro Baricco. Parla d’un pianista que va ser trobat en un vaixell quan era nadó i que ja no va posar els peus a terra ferma. Però es va convertir en el pianista més virtuós que ha tocat mai a l’Oceà. Producció i distribució de la companyia gironina Cascai Teatre, està dirigit per Marcel Tomàs i Susanna Lloret i inclou un quartet musical que interpretarà la banda sonora en directe.
——————————————

I ara un duet que no és el primer que fan junts: Marc Rosich i Roberto G. Alonso, que ens van enamorar a tots amb l’esplèndida representació de A mí no me escribió Tennesse Williams, presenten ara Plomes i reclams, amb dramatúrgia de Rosich, direcció de Roberto G. Alonso i interpretada per Elena Martinell i Glòria Garcés. Parteix del món de la Papagena, de La Flauta Màgica, però amb una visió molt diferent: Papagena, farta del seu paper ornamental, decideix fugir de la captivitat i volar lliure. I l’obra és el relat del seu alliberament en el qual comparteix amb el públic els coneixements ornitològics que ha anat acumulant.
——————————————

La defensa Alien ens porta una bona sorpresa: el que ha estat director de FiraTàrrega durant 8 anys ha aprofitat el seu primer any lliure per preparar un espectacle creat per ell mateix  a partir d’una recerca escènica. Quina? Doncs un reflexió sobre la cultura dels festivals, sobre quin sentit té gastar energia en coses que de vegades no interessen. Ell n’és l’únic intèrpret però no ho ha volgut fer tot sol i ha buscat tres directores: Carla Rovira Pitarch, Judit Vidiella i Pagès i Marga Socias.  La performance es planteja con un tríptic format per tres micropeces, creada cada una amb l’acompanyament d’una directora diferent.
——————————————

Veurem un conjunt de almenys dotze mirades diferents a manifestos feministes, de la mà de Carlota Subirós, amb el títol de GRRRLS!!!  És una peça, coproduïda pel CCCB, que proposa un recorregut impressionista, lliure i personal a través d’algunes de les veus que ha configurat el moviment feminista com Gloria Anzaudúa, Valerie Solanas, Mina Loy, Clara Campoamor o Virginia Woolf.
——————————————

Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel i Fundación Agrupación Colectiva s’uneixen per presentar Livalone, un treball sobre la precarietat juvenil i les dificultats de viure en pisos de lloguer, pels preus que no poden pagar…. “Es pregunten què implica per a un noi jove viure sol a Barcelona, ja que hi té tot el dret… I la resposta és res, ja que és gairebé impossible.” És una coproducció amb FiraTàrrega que s’estrenarà a Tàrrega aquesta tardor.
——————————————

Kintsugi és un diàleg de la dansa contemporània amb la música i el text, que proposa la Cia. Impàs que ja és el tercer cop que ve al Festival. Capitanejada per Elena i Neus Masó, la peça indaga en la memòria de la pell mostrant el dolor i la bellesa que hi ha en les ferides, les cicatrius i les esquerdes internes. Coproducció Companyia Impàs i Temporada Alta.
——————————————

Musicals pels més menuts. Arribem ja al final amb aquesta coproducció del Temporada Alta amb la companyia Concerts pels més menuts, que en poc més d’un any ja s’ha posicionat com una emergent revelació:  “És un treball sobre el món dels musicals, adreçat als infants de 0 a 5 anys. És un projecte nascut al Black Music Festival, que aposta per música escènica de qualitat que atrau als petits i entreté als grans. Aquest és el seu nou espectacle, que proposa un recorregut per emblemàtics títols del gènere adaptats en temps i forma a les orelles dels més petits.
——————————————

I no faltarà una nova edició del TORNEIG DE DRAMATÚRGIA CATALANA!

Serà ja la IX edició i enguany compta amb dramaturgs que no han participat mai al torneig gironí.  Parlem de Marc González de la Varga, Laura Gost (guanyadora del Torneig a ls Ills Balears), Alejo Levis, Daniel J. Meyer, Concha Milla, Sílvia Navarro, Adrián Novella (guanyador del Torneig al País Valencià), i Alícia Serrat.

Abans de tancar la trobada ens van parlar d’un nou projecte educatiu en què “farem un torneig també! Es formarà a un grup sobre com s’escriu un text, ells escolliran qui els treballarà, ho faran conjuntament i nosaltres els posarem dos actors de primera fia. El final el farem a La Planeta. La idea és ensenyar com es transmet l’art d’escriure i com es pot convertir en una obra.”

Però de tot això, ja en parlarem més endavant. Això si: aneu pensant en l’agenda…

banner fira mediterrània
banner fira mediterrània