Lluís Homar, Salvador Sunyer i Pau Miró, a la presentació de la nova producció del Temporada Alta 'Cyrano'

Tot i que encara hem de passar l’estiu, el Temporada Alta. Festival de Tardor de Catalunya ja escalfa motors. Ahir ens van avançar els títols de les 17 produccions en què s’ha implicat el Festival -11 de les quals són d’autoria catalana- i, mol especialment, ens van parlar de Cyrano, una adaptació del text d’Edmond Rostand, que ha escrit i dirigit Pau Miró. Significa el retrobament del dramaturg amb Lluís Homar, després de l’èxit de l’especial versió de Terra Baixa que van presentar al Temporada Alta 2015. El festival se celebrarà entre l’11 d’octubre i el 10 de desembre. Ens en van parlar Salvador Sunyer, director del temporada Alta, Pau Miró i Lluís Homar.

Sunyer va començar parlant de números: “Ens han reduït una mica el pressupost, el que suposa que aquest serà un any difícil. Penseu que l’espectacle inaugural del Festival d’Avinyó té el mateix pressupost que tot el Temporada Alta! Però ens resistim a reduir la producció. Preferim comprar menys i reduir programació.” La reducció prové d’uns problemes tècnics del Ministerio de Cultura, que han impedit que arribi (la subvenció pujava 54.000 €). Amb tot, hi ha tres produccions menys però no per cap rebuig. “De les 20 de l’any passat en tenim ara mateix 17 en gira, i set de les quals, ho han fet per 9 països diferents i les han vist més de 80.000 persones. La voluntat és que les produccions tinguin vida!”

Pel que fa a la política de preus: “abaixarem preus, perquè s’ha baixat, finalment, l’IVA. Quan va pujar, nosaltres també ho vam fer, per tant, toca baixar.” Sunyer no ha pogut evitar de comentar “la injustícia amb què es tracta el cinema. Com pot ser que no els baixin l’IVA? No hi ha un projecte de país ni d’estat a nivell cultural!”, va lamentar.

Alguns títols de l’any passat continuaran girant encara una bona temporada, donat el seu èxit. Ens referim a Davant la Jubilació, de Krystian Lupa -que no descarta que el 2018 el prestigiós director torni a dirigir-ne una altra a Catalunya-; InTarsi, de la companyia de circ ‘eia’; la instal•lació No em va fer Joan Brossa, de Cabo San Roque; De Welwillenden (Les beningnes), de Guy Cassiers; Who is me. Pasolini, d’Àlex Rigola i Primer Álbum, d’El Solar. Sunyer també ens ha volgut citar, molt satisfet, èxits d’altres anys que encara continuen en gira. Entre d’altres, Bèsties, de Baró d’Evel , que ha plantat la carpa de circ a més de 30 ciutats d’Europa i ha tingut prop de 55.000 espectadors; Kokoro, de Lali Ayguadé amb una gira internacional a 6 països; Terra Baixa i Lluís Homar de Pau Miró amb 17.200 espectadors i una versió en castellà i Non solum, de Sergi López i Jorge Picó, que es va estrenar el 2005 i acaba de passar pel Polirama.

ELS CLÀSSICS SACSEJATS
El Festival aposta per disciplines tant diverses com la dansa, el teatre visual, el teatre de text, el teatre familiar o la música, que anirem trobant en totes les classificacions. Comencem per dir que, entre les 17 produccions hi ha 4 textos clàssics als que se’ls ha donat la volta. A més del Cyrano, Sunyer va destacar l’estrena al Festival de Vània, una versió lliure que Àlex Rigola proposa de l’obra deTxèkhov, després de l’èxit obtingut amb Ivanov, del mateix autor, que es va estrenar recentment al Lliure. La mala -o bona- notícia és que només es farà per a un aforament de 60 persones, pel que caldrà reservar entrades amb temps!

Una altra és Els dies que vindran, creació pròpia de la companyia La Sueca a partir de textos de Txèkhov. I per últim, els Farrés Brothers i Vicky Peña porten al Temporada Alta La visita de la vella Dama, una visió molt peculiar de l’obra de Friedrich Dürrenmatt, que s’estrenarà al Grec 2017.

COREOGRAFIES D’ALTA VOLADA
Hi ha tres engrescadores produccions de dansa. Una és The mountain, the truth and the paradise i la signa la companyia Mal Pelo És un solo de Pep Ramis, que també s’autodirigeix. L’espectacle compta amb la col•laboració de Maria Muñoz, Jordi Casanovas i la Baró d’Evel Cirk Cie. Vindrà al Temporada Alta, just una setmana després de passar per l’Archipel de Perpinyà,

I la internacionalíssima Lali Ayguadé portarà al festival IUanMI, amb dramatúrgia de Jordi Oriol. L’espectacle forma part d’una trilogia sobre la transformació que es presentarà el 2019, s’estrenarà a El Canal dins del Temporada Alta i posteriorment farà temporada al Mercat de les Flors.

Acabem amb Dancing with frogs, una mirada de la coreògrafa Sol Picó al món dels homes, després de We Women, que es basava en l’univers femení. Coproducció amb el Théâtre de la Ville de París i l’Archipel, de Perpinyà. Està Interpretada per homes!

CREACIÓ CONTEMPORÀNIA
En la classificació de peces de creació contemporània destaquen Blasted (Rebentats), de Sarah Kane, coproducció del Festival amb el TNC que dirigeix Alícia Gorina. “És un dels textos més contundents i impactants d’aquesta dramaturga britànica, amb un repartiment encapçalat per Pere Arquillué.”

En coproducció amb el Teatre Lliure, el Festival presenta El metge de Lampedusa, de Pietro Bartolo, metge real a Lampedusa, que farà reflexionar al públic sobre un dels grans temes polítics de l’Europa. Amb direcció Miquel Górriz i amb Xicu Masó, que assumirà el paper protagonista.

TEATRE D’AUTORIA CATALANA
El gironí Llàtzer Garcia és l’autor i director de Els nens desagraïts, un muntatge basat en fets reals esdevinguts a un poble prop de Girona als anys 80, que tanca la Trilogia sobre la família de l’autor (La terra oblidada 2012 i La pols (2014).

I un altre gironí, Ferran Joanmiquel, presenta El color de la llum, un nou muntatge en coproducció amb la Sala La Planeta i que explora el món del fotoperiodisme i l’ètica professional.

No se registraran conversaciones de interès, concepció i direcció de Roger Bernat. És un espectacle de contingut polític que surt a la recerca de militars jihadistes, a partir d’un nou dispositiu escènic. Coproducció amb el Festival Mucem de Marseille.

COPRODUCCIONS AMB COMPANYIES
Temporada Alta ha col•laborat amb companyies privades per ajudar-ses a tirar endavant la producció i creació. En aquesta línia hi trobem Àries de reservat, un espectacle musical amb la soprano gironina Elena Martinell com a intèrpret i amb Marc Rosich com a director i dramaturg. Centrant-se amb les àries musicals del repertori d’òpera buffa, la coproducció és un acostament popular al gener operístic que s’estrenarà a Temporada Alta i ja té prevista la seva presentació a Barcelona.

També s’ha col•laborat amb tres companyies gironines. Cascai Teatre, habitual al Temporada Alta, que presenta El comediant on la personalitat de Marcel Tomàs segueix explorant el món amb la seva mirada múrria de clown impertinent. El buit, coproducció amb Cia Estampades i la Cia Impàs, dirigida per Sergi Ots. El muntatge es basa en el llibre homònim d’Anna Llenas i parla de la resiliència i la capacitat de sobreposar-se a les adversitats.

Una altra de les produccions que es veuran aquesta tardor és Simone, una comèdia sobre poder i gènere escrita per Daniela Feixas, dirigida per Ramon Simó i coproduïda amb la companyia Q-Ars Teatre. S’havia d’estrenar la passada temporada però al final no va poder ser. El muntatge s’estrenarà al juliol a la Sala Muntaner de Barcelona, es podrà veure a la Sala La Planeta durant el Festival i més tard farà temporada una altra vegada a Barcelona.

Incidint amb el tema del gènere, també es presentarà Màtria (Narrar el silenci), de Carla Rovira, una coproducció amb FiraTàrrega on l’artista s’endinsa en la memòria familiar a partir de l’afusellament d’un tiet avi el 1939 pel règim franquista. A partir d’aquí, Rovira es planteja el paper de la dona i les mares en la part més silenciada de la història del nostre país.

I ARA, EL CYRANO!
Va ser idea de Lluís Homar. “Un dia estàvem fent Terra Baixa a Castellar del Vallès, amb un target de públic de diverses edats. Va anar molt bé i em va venir la idea que n’hauriem de fer una altra, també per a totes les edats. I de seguida em va venur al cap el Cyrano!” Aquest cop, l’Homar no estarà sol. L’acompanyen Joan Anguera, Albert Prat, Àlex Batllori i Aina Sánchez. “Hem pensat aquest Cyrano amb la idea que ha d’haver un teatre de nivell o artístic que a la vegada sigui popular i entenedor, però sense baixar el sostre. Fem una mirada diferent al clàssic del que vam fer a Terra Baixa, per començar serem cinc! La cultura popular ha de ser fàcil, certament, però té més sentit si ajuda a pujar un glaó!”, va dir Homar. Es repeteix exactament el mateix equip tècnic que a Terra Baixa. S’estrenarà al Temporada Alta i, posteriorment -pel Nadal!- , el veurem a Barcelona, al Teatre Borràs, el mateix on van fer Terra Baixa i Lluís Homar, “i que té una vocació clara de teatre popular. Després farem el mateix recorregut en les gires.”

Pau Miró encara està treballant la reconversió de l’original: “No pretenem fer tota l’obra, triem cinc personatges pels cinc actors i l’obra s’explicarà a través dels personatges. Explicarem l’essència de l’obra, de manera que no es vegi la nostra intervenció. Ens interessa l’acústica i la ferida de Cyrano: el seu nas. És un espadatxí capaç d’enfrontar-se a 100 homes sense por, però és incapaç de vèncer el seu nas!”, explica el director-autor. I Homar afegeix. “Ho portem una mica mes enllà afegint els 4 actors. Estem pensant molt i triant, per dir el que volem dir. “

La traducció l’ha fet Albert Arribas i manté la musicalitat de l’alexandrí. “És un repte perquè, qui fa avui alexandrí? Però és molt més bonic. Serà com una versió acústica de l’obra de Rostand. I també farem classes d’esgrima!” És meravellós veure la cara de felicitat de l’Homar quan en parla. Felicitats, disfruteu-ho!

  • " "
  • " "
  • " "
  • <iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/5MXGrfx7UV8” frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>