Una imatge de The Hole

El Teatre Coliseum està demostrant, des de que va acollir la gala Barcelona Aixeca el Teló, que es pot transformar en un cabaret sense que se’n ressenti un bri la seva elegància. La platea és ara un acollidor saló amb tauletes rodones il•luminades amb un llum vermell (un centenar) i cadires al voltant. Damunt cada taula hi ha una carta on s’ofereix un piscolabis de disseny –o tot un sopar- assequible: pernil del millor, assortits diversos que es mouen entre els 9 i els 15 euros, copes a partir de 3,5 euros… I un timbre per cridar al cambrer discretament. Les llotges, també amb tauletes, arriben a la seva cota més alta de glamur. La transformació en xifres significa la pèrdua d’unes 250 places a la platea del teatre.

Aquesta transformació l’ha provocat l’arribada a Barcelona –després de dos anys d’èxit a Madrid- de The Hole, una proposta que engloba tot el que ens pot donar un cabaret, però en primera línia de l’actualitat pel que fa a l’escenografia, el vestuari, la tècnica, la diversitat cromàtica, el llenguatge dels artistes i els nombrosos gèneres que ofereixen. I tot amb una imatge pensada i cuidada al mil•límetre. És una proposta de confiança ja que ve avalada pel carisma dels seus inventors, la companyia Yllana i Paco León, artistes que han demostrat reiterades vegades que sintonitzen molt bé amb l’humor català.

The Hole ens presenta una família molt variada i pintoresca que va sortint del ‘forat’, una boca immensa amb uns llavis gegantins que van canviant de color. La família interpreta diferents varietats de circ (acrobàcies, cintes, barra, trapezi…), ball (contemporani, patinets…), números de cabaret (stripteases, burlesque…), teatre (comèdia, monòlegs…), màgia i música en directe (acompanyament als artistes, a cantants…)

ENTRE ALMODÓVAR I FELLINI

Segons Iñaki Fernández, de la productora Letsgo: “És un espectacle irreverent, descarat i divertit, a cavall entre Almodóvar i Fellini”. Certament, la trapezista russa Dilia, amb els seus 120 kg de pes, deixa molt amunt el llistó Fellini amb les seves agosarades acrobàcies, vestida de Marilyn Monroe.

La part Almodóvar és present tota l’estona però puja el termòmetre quan surt la Mestre de Cerimònies, la Terremoto de Alcorcón (Pepa Charro): “Mira, a Barcelona jo vaig tancar l’Arnau, perquè en aquella època estava amb el grup Diabéticas Aceleradas, que som les vam fer l’última funció. Després, vaig obrir la nova etapa d’El Molino i ara, he convertit el Coliseum en un cabaret. Què més puc fer ja per la ciutat?”, ens pregunta, amb la seva gràcia personal.

La Terremoto de Alcorcón, una artista polifacètica que canta, balla i fa el pendó, no troba a faltar El Molino perquè disfruta la nova experiència, però el recorda molt sovint: “El coneixia de fa molts anys, recordo haver vist els números de la Christa… Vaig començar amb Merche Mar, a qui admirava i admiro moltíssim. Va ser com un somni”, diu, en un sentit homenatge a la sala.

La gran protagonista del burlesque és Madame Vinila Von Bismark, que interpreta la granadina Irene López Mañas. Ens avança que només estarà a Barcelona dues setmanes interpretant aquest personatge: “ A Madrid estem preparant The Hole 2, una segona part amb números a l’alçada perquè som conscients que hem deixat el llistó molt alt. S’estrenarà a l’octubre. He vingut aquí per arrencar i ja de seguida canviaré. M’agrada molt canviar de personatge, cada un t’aporta coses noves!”, ens explica. De fet, a banda dels artistes fixos, l’espectacle de Barcelona compta amb un elenc de convidats entre els que hi ha el conegut Edu Soto. Entre els fixes hi ha els majordoms, Adrían García, Bruno Gullo i Alejandro Forriols; les supernenas, Arancha Fernández i Mónica Riba Roque; el Pony Loco, Nacho Sánchez; Almon, Julio Bellido; el Super Gold, Donet Collazo; i la Gynoid, Viviana Camino.

L’espectacle supera les dues hores de durada, a un ritme frenètic i amb mitja part: “En diem mitja part, no pas descans, perquè aprofitem aquest moment per interactuar amb el públic. Com que als amfiteatres no hem posat taules, els artistes pugen per conèixer personalment els espectadors i fer-se fotos amb ells. A baix no els abandonem: una part dels artistes també fan amics per la platea”, exposa Juan Ramos, de Yllana. En total hi ha 22 artistes vinguts de Rússia, Ucraïna, Australia, Estats Units l’Estat espanyol.

CABARET AMB FIL ARGUMENTAL

The Hole no en té prou en mostrar aquests vistosos i escollits números de cabaret, un darrere l’altre: “Expliquem una història. Senzilla però efectiva, sensual i a la vegada fresca, que ens permet submergir-hi el públic. És una gran festa que convoca la Mestre de Cerimònies per presentar als seus amics –el públic- el seu nou i gran amor. Tots els números estan lligats de manera que van explicant aquesta història”, puntualitza Juan Ramos.

Hi ha un guió flexible que va canviant i explica coses del dia a dia: “No canvia substancialment però es van comentant coses de la vida política que si que canvia! Anem parlant de l’actualitat. Els últims dies a Madrid, el cas Barcenas era una festa! Ara, a Barcelona, arribem amb el relaxing café con leche, diu la Terremoto. I continua: “Això fa que tothom s’hi enganxi perquè expliquem la vida, improvisem molt. Crec que és un espectacle ideal per a tota mena de públics, fins i tot per a la gent que no va al teatre perquè és i no és. I visualment és molt maco!” En els dos anys que ha estat en cartell a Madrid també han canviat alguns personatges: “Una de les claus de l’èxit rau en què, qui vol repetir, mai veu exactament el mateix. L’espectacle va canviant, no sempre hi ha els mateixos números, està viu”, assegura.

CENSURA ALS CARTELLS

Com recordareu, uns dies abans l’estrena de The Hole hi ha haver una campanya que va arribar a fer retirar els cartells publicitaris que hi havia als autobusos i als ferrocarills, ja que la imatge que s’hi veia –la de la Madame Vinila Von Bismark- podia resultar ofensiva per a les dones: “Reconec que és una mica irreverent, canalla… Però la nostra intenció no és atacar ningú. Portem una proposta diferent, amb ganes de renovar el cabaret posant altres patrons. És el resultat de molts viatges, de veure molts espectacles i de viure moltes experiències. Per a nosaltres és una imatge cuidada i maca, no hem volgut crear polèmica ni ferir cap moral”, assegura Juan Ramos.

Li preguntem si a Madrid o Valladolid, on també s’ha representat, ha passat alguna cosa amb els cartells: ”Doncs no, només aquí. Però això no vol dir res de la gent d’aquí, eh! Barcelona no es mereix que algú ho pensi. Vosaltres teniu el Festival Eròtic que és dels primers del gènere i les imatges són el que són!”, s’apressa a puntualitzar. I Iñaki Fernández afegeix : “Crec que ha estat una bona propaganda per a la venda anticipada, perquè els primers dies està tot ple. En el fons és un homenatge a la revista espanyola antiga, és la Manolita Chen del segle XXI!”

  • West Side Story
  • Nomad
  • Crimen y telón
  • Paco Ibáñez