Considerat com un dels millors dramaturgs anglosaxons i compromès amb els drets humans, Tom Stoppard (de 72 anys i origen txec) no entén que els intel·lectuals hagin de fer el paper d’agitadors revolucionaris, però les seves obres sí que han de ser un motor del pensament. L’art dóna oxigen a l’ésser humà i si l’eliminéssim, “hi hauria una societat que ningú voldria defensar”. De fet, després de l’11-S i el que va suposar de mostra de barbàrie, Stoppard s’alegra que “no hàgim hagut de demanar perdó per la cultura”.

L’autor d’Arcadia i guionista de Shakespeare in love va reflexionar ahir a Madrid sobre les utopies modernes –metes de les revolucions del segle XX de les quals va ser testimoni–, aprofitant la publicació de la trilogia La costa de Utopía pel Centro Dramático Nacional (CDN), que acaba d’estrenar la seva obra Realidad, amb Javier Cámara i María Pujalte.

Stoppard tindrà l’honor que dues obres seves es representin simultàniament a Madrid. Realidad estarà en cartell fins al 7 de març i, del 23 d’aquest mes al 14 del pròxim, es veurà a les Naves del Español la producció del Teatre Lliure, dirigida per Álex Rigola, Rock’n’roll, representada les dues últimes temporades a Barcelona. El CDN muntarà la trilogia, de vuit hores de durada, la temporada 2011-12, segons va anunciar el seu director Gerardo Vera.

“És una obra que tracta sobre el desig humà de la utopia”, va comentar Stoppard, que la va començar a escriure abans que intuís el final de la Unió Soviètica i la va acabar pocs anys després de la caiguda del mur de Berlín.

Ambientada a la Rússia prerevolucionària, els personatges, la majoria històrics, no reciten monòlegs filosòfics sinó que “tracten d’aconseguir aquesta societat ideal com millor saben i poden, però fracassen i a més riuen” va assenyalar l’escriptor, a qui la seva experiència vital li ha ensenyat que al món, “tot funciona com una comèdia”.

FALTA DE FE
En tot cas, el debat dels seus personatges té més de religiós que de polític perquè Stoppard entén que “les qüestions polítiques més importants són morals” i és a les que ha de donar resposta l’intel·lectual. Són coses “que entenen fins i tot els nens, coses com el bé i el mal, el que és just i el que és injust” encara que considera que “avui més que mai fa falta molta més fe en la possibilitat de trobar una societat més justa”.