L’any 1985 va arribar a Barcelona per primera vegada, al teatre Condal. Entre els protagonistes hi havia Mario Gas, Juanjo Puigcorbé, Montse Guallar, Fina Rius, Marta Padovan… La van veure 315.000 espectadors. L’any 1996 va tornar al Victòria i, la mateixa temporada, es va traslladar al Goya per problemes d’agenda. Hi va anar el decorat sencer, dalt d’un camió. Al repartiment, Abel Folk, Mercè Comas, Joan Crosas, Roser Batalla, Marta Calvó, Maria Lanau… La van veure 440.espectadors. Al 2002 s’instal•la al Borràs amb Abel Folk i Mercè Comas que repeteixen, Cesc Albiol, Pep Planas, Anna Briansó, Enric Majó, Santi Ibañez, Àlex Casanovas, Rosa Andreu, Eduard Farelo… Va fer gira per tot l’estat.

Som al 2010 i torna al Borràs amb Enric Majó i Pep Planas que repeteixen al repartiment, però interpretant uns altres personatges. També hi trobem Rosa Gamiz, Anna Barrachina, Mònica Pérez, Carles Martínez, Miquel Sitjar, Dafnis Balduz i Saida Lamas. I una constant en les quatre versions: versió de Paco Mir i direcció d’Alexander Herold, l’anglès que es mou pel vodevil com un peix a l’aigua i que amb aquesta van 9 vegades que la dirigeix. Glòria Casanova, representant de la productora La Projectora –que la produeix per segona vegada- va advertir que la seva única ambició és la de fer riure en uns moments tan difícils per tothom. Aconseguir que la gent rigui i oblidi els problemes un parell d’hores és importantíssim. I l’espectacle, fins ara ho ha aconseguit sempre.

Michael Frayn, l’autor, va escriure el text l’any 1982. El 2003 en va fer una readaptació actualitzada i és sobre aquesta versió que Paco Mir ha fet una segona versió, portant els gags a l’actualitat. És una mica més curta, més dinàmica i amb els gags temporals posats al dia, diu.

Pel davant… i pel darrera explica una doble història: la d’una colla de pèssims actors que intenten muntar un espectacle i la de l’espectacle en si. Aprofitant el bilingüisme de casa nostra, els actors es relacionen en català i el text de l’obra que representen és en castellà. El bilingüisme ajuda molt als embolics, hi va molt bé, afirma Casanova.

El veterà Enric Majó, que aquesta vegada interpreta l’avi pispa, assegura que treballar amb Herold és com interpretar una coreografia: Els moviments estan tots coordinats i calculats, no et pots equivocar. Però no només hi hem de posar ritme. Hi ha sentiments… hi ha tot el teatre!, diu, ell que la coneix bé perquè, a més de interpretar-la, l’ha vist un munt de vegades: Amb una sola mirada et perds moltes coses. Tinc una gran experiència com a públic en les altres vegades que no hi he estat treballant. Hi tornava d’una manera natural, sense pensar que ja l’havia vist, diu.

Rosa Gamiz va dir que ara, amb les primeres representacions amb públic, començaran els canvis. Haurem de regular el temps perquè, quan riuen, hem d’anar més lents. És una obra molt difícil i que necessita molt el públic, però és molt agraïda i saludable per als actors, diu. Anna Barrachina ho confirma: Has d’afinar molt sinó, es pot desbordar i provocar un desastre.

Alexander Herold ens classifica els actes de l’obra com correspon a una autoritat: L’obra abarca quatre tipus de comèdia, el vodevil cutre, la comèdia d’alta volada comparable a una d’Òscar Wilde, la pantomima, amb accions que s’intueixen i la comèdia del caos, que apassiona el públic. M’agrada molt com hem treballat, els actors han aportat moltes idees, som una família. L’hem muntat només en quatre setmanes, que és gairebé un miracle!, diu.

Coma anècdota, va explicar que els inicis de l’obra, considerada per alguns la millor comèdia del món, són un esquetx de 8 minuts que Michael Frayn va escriure per a una gala benèfica a encàrrec de la Reina d’Anglaterra. Un productor ho va veure i li va donar un xec dient… em quedo l’obra sencera, per la qual cosa la va haver d’escriure corrents. Aquest esquetx és encara avuin al segon acte. Originàriament havia d’anar a la paperera!

Pel davant… i pel darrera es quedarà al Borràs des del dia 10 de setembre fins passat Nadal i al 9 de març anirà a Madrid, als Teatros del Canal, totalment en castellà. Allà es dirà Que desastre de función, perquè la traducció literal del títol amb els verbs en castellà facilita una doble interpretació, segons assegura Toni Albadalejo, que ja va viure una escena d’equívocs a la taquilla de l’Arriaga de Bilbao. Si al propi títol ja comencen els embolics…!

  • " "
  • " "
  • " "
  • <iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/5MXGrfx7UV8” frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>