Foto de família de la presentació de la Setmana de Programadors del Temporada Alta

El Festival Temporada Alta engega aquest dijous dia 21 la ja esperadíssima Setmana de Programadors, quatre dies durant els que visitaran el Festival un centenar de Programadors provinents de 14 països. És molt interessant també per al públic perquè la setmana està dissenyada per veure 10 espectacles molt singulars i de creació en només quatre dies. Així, fins al 24 de novembre es podran veure obres d’alguns artistes del país reconeguts internacionalment com Àlex Rigola, amb l’obra Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, o El Conde de Torrefiel, amb Kultur… i propostes d’artistes i companyies del país que estan prenent embranzida internacional, com Cabosanroque que presentarà Dimonis,Roser López Espinosa amb Trama, o Pere Faura amb Incurables. Tots són espectacles que es distingeixen pel seu disseny especial i/o trencador. La Setmana dels Programadors també presenta companyies i creadors internacionals i de fora de Catalunya com Angélica Liddell amb Una costilla sobre la mesa. Madre Christiane Jatahy amb O agora que demora.

Els programadors internacionals participen al Festival gràcies a Acción Cultural Española (AC/E) i el seu Programa per a la Internacionalització de la Cultura Espanyola (PICE) en la modalitat de Visitants. Aquest matí, Salvador Sunyer i Narcís Puig, directors del Festival, ens han presentat La Setmana als mitjans amb la presència d’alguns dels seus protagonistes.

La brasilera Christiane Jtahy ha estat la primera en parlar del seu espectacle O agora que demora (El present que s’allarga), del que Sunyer ha ressaltat les particularitats: “Combina el cinema i el teatre i té la idea que venim d’un món que connecta amb l’actual. Fa una mirada al passat molt interessant que va començar l’any 2017 amb una proposta basada en La Odisea.” Christiane ens ho amplia: “És un díptic. La primera part es deia Itaca i la realitat entrava a la ficció. Ara fem el camí oposat i és la ficció que entra a la realitat.”  Per a la creació van anar a llocs com Palestina, Brasil o Àfrica… “on la gent viu odissees reals.” Puntualitza, però, que no són els que l’interpreten sinó els actors: “Anem on passa la història, però és ficció, perquè els intèrprets són artistes.”

L’acció se situa en una sala de cinema i “ens anem adonant que és viva i que el teatre comença a dialogar amb el cinema amb la idea que el teatre és el que connecta amb l’actualitat. El teatre entra a la pel·lícula i…  hi ha una sorpresa que no explicaré.” A l’espectacle intervenen actors, músics…  També diu que en un moment explicaven la situació actual del Brasil però que, “després del que hem viscut ha canviat l’obra!”

Dies dies 22 i 23 de novembre- El Canal de Salt
——————————————

El segon espectacle que ens han explicat, té un títol difícil de recordar… O no! Es diu: Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers. L’autor i director és l’Àlex Rigola i de seguida ens ho explica: “És un dels últims versos del monòleg de Hamlet Ser o no Ser, que l’he escollit perquè ningú no el coneix, sempre recordem els primers! Però no potencia tot el monòleg, ja que parla de la pulsió davant la mort.” L’obra està coproduïda amb la Sala Beckett -que enguany ha programat sota el lema Memento Mori– Titus Andrònic S. L. i Heartbreak Hotel. 

Rigola explica que es va estimular amb la idea del Memento Mori per parlar de la mort però que “parlem de la vida!” La idea parteix de l’amistat de Rigola amb l’actriu Alba Pujol, que en aquell moment el seu pare, Josep Pujol, doctor en economia i catedràtic en història i institucions econòmiques es trobava malalt, en fase terminal. “Vam partir de fer entrevistes al pare entre sessió i sessió de quimio  i ens hi vam estar 3 mesos. A partir d’aquest material hem construït  una entrevista molt sintetitzada en la que, curiosament, ell sempre parla de la vida.”

Inclou una conferència de l’oncòleg i especialista en pal·liatius, el Dr. Enric Benito “en la que explica al pare de l’Alba com afrontar la part final. Apareix el tema de l’espiritualitat, però en Josep està lluny d’això i acaba parlant de la vida, de l’egoisme contra l’altruisme, de les relacions familiars… Hi ha projeccions autèntiques, però en Josep no hi va ser fins al final i el seu paper l’interpreta en Pep Cruz.”  I sobretot adverteix que “no esperem un to dramàtic. Volem que sigui una festa de la vida. Però si que és un espectacle molt emotiu.”

Teatre de Salt, dies 21 i 22 de novembre.
——————————————

Shaday Larios, de la comanyia mexicana Microscòpia Jomi Oligor, d’Hermanos Oligor,  porten al festival  La melancolía del turista, que neix d’una coproducció entre el Patronato Municipal de las Artes Escénicas y de la Imagen de l’Ajuntament de Saragossa, Iberescena, Festival Grec, Le Parvis, Temporada Alta 2019 i Pyrenart.

Sunyer especifica que “és una mirada molt diferent al turisme de la que estem acostumats.” Parlen de la malenconia del turisme, o d’un lloc de trobada com ara el que significa quedar 40 persones, totes a parlar del mateix. “Això és el mes potent! I nosaltres intentem crear aquest espai per destacar zones que no sortirien en una conversa sobre viatges”, explica Oligor. I continua: “Hem anat al teatre d’objectes documentals-teatre visual. Sempre treballem a través d’objectes i imatges, no hi ha gaire text, hem intentat sintetitzar-ho al màxim en favor del visual.”

L’espectacle es pregunta sobre l’ascens i la caiguda de la idea d’un paradís. Una galeria de miratges del que s’amaga darrere d’un paisatge sublimat que ja no existeix o que no va existir mai. Una mirada crítica a l’imaginari del paradís. “Parlem de llocs que sostenen una imatge que, si hi vas, t’adones que no és el que et venen les postals. Hi ha molta reflexió al voltant d’això però d’una manera analògica… Hem anat a llocs sorpresa on, precisament, troben a faltar els turistes. On diuen: sisplaum turistes, torneu!” Sorpresa, doncs!

Centre Cultural La Mercè, del 19 al 24 de novembre
——————————————

I ara arriben els Dimonis, de Cabo Sant Roque un espectacle que compta amb la participació enregistrada de El Niño de Elche, Rocío Molina i Enric Casasses. El duet format per Laia Torrents i Roger Aixut expliquen que l’espectacle s’inspira en els exorcismes de Mn. Cinto Verdaguer: “Ell parla de la possessió en el sentit espiritual i nosaltres ho fem en el sentit estètic, artístic, antropològic, sociològic i teatral.” Parteixen d’uns textos escrits en prosa entre els anys 1890 i 1993, durant els quals Mn. Cinto participava als exorcismes sense oficiar-los, en un pis situat al Barri del Born. Era un moment convuls internacionalment a nivell econòmic, el que provocava la desigualtat i la crisi espiritual. “En aquell moment l’espiritisme estava en alça a Barcelona. Hi havia més de 900 llocs on es practicava. I, curiosament, parlava de coses que encara no s’han aconseguit arreu com ara la igualtat de gèneres. l’abolició de la pena de mort… coses que pocs imaginen!”, expliquen.

Aquesta particularitat potser desconeguda de l’espiritisme fa que l’espectacle presenti textos molt actuals. “Hem fet una reproducció del pis on anava Mn. Cinto. El format de l’obra juga amb la relació amb el públic, que hi entra com si anés a una instal·lació.” Quan el públic entra, pot triar on anar fins que comencen a passar coses com la crisi de la fe en veure les desigualtats humanes, però d’una manera més relacionada amb la dramatúrgia, fins que acaben fent una mena de coreografia amb el públic. “Nosaltres posseïm a El Niño de Elche, però Rocío Molina posseeix a algú del públic. Ella no hi és físicament però el seu esperit ve a posseir…”

Teatre Municipal de Girona. Saló de Descans
Del 13 al 24 de novembre, en diversos horaris.
——————————————

I per no sortir del tema, Pere Faura ens presenta Incurables, “un espectacle sobre zombis inspirat en una parella d’artistes visuals. Ells aporten la tecnologia i jo, els zombis!”, bromeja… o no!  L’espectacle inclou música electrònica, coreografia, realitat virtual i zombis. “És un espectacle postapocalíptic de dansa i realitat virtual. Ha estat complex, però crec que ens n’hem sortit!” L’acompanyen a la producció, Diürna & Desilence

Incurables compara l’univers zombi amb les festes electròniques, “com una manifestació de la necessitat constant del plaer immediat en la nostra societat consumista, on sortir de festa es converteix a deixar sortir el zombi que duus dins per escapar de la realitat encara que sigui unes hoes.”

Faura apunta que “jo vinc de la coreografia i és el primer cop que entro a la dramatúrgia, amb personatges que tenen problemes amb zombies que estan en universos claus, com són el cinema i els videojocs.” La peça comença en vídeo, segueix com una pel·li i acaba en teatre. Cada escena és menjada per l’anterior. “Els Zombies parlen molt del moment que vivim i aboca a la idea que ens estem menjant els uns als altres. Ens enfrontem, doncs, al canibalisme molt a la nistra idea.” Amb música electrònica inèdita, composada per l’Albert Salinas, tres bandes de vídeo, artistes i coreografues. L’interpreten tres adults i quatre nens zombies. Un projecte multidisciplinari de Pere Faura, Desilence i Albert Salinas que barreja dansa, videotecnologia de captació de moviment i música electrònica inèdita.

Divendres dia 22. Sala La Planeta
——————————————

El Conde de Torrefiel presenta Kultur, “el  més performàntic que hem fet mai”, en paraules de Tanya Beleyer, membre de la companyia amb Pablo Gisbert.  Explica que “vam anar a un festival de música experimental a Àustria i vam aprofitar per sortir del nostre món i pensar una forma nova teatral. No hi ha ficció, les persones són les que són… Però la relació amb el públic si que és teatral.”

Planteja el recorregut d’una noia que busca el punt de trobada per començar a escriure. El públic viu tot el procés abans de començar a crear. “Ho presentem com un décalage entre imatge i so i el que es veu és el que ella comença a escriure.”

El punt de partida és com un spin-off de l’espectacle La Plaza, que la companyia va estrenar al Grec. “Quan el protagonista va a casa, veu una pel·li porno per la tele. “Doncs a cada representació s’aixecava algú i marxava. Ens preguntàvem per què i ara ho tornem a reflexionar.”

Kultur es presenta com una instal·lació performativa on l’espectador es converteix en un voyeur davant un càsting que exigeix una escena de sexe explícit, per crear una experiència íntima i subjectiva i fer que adopti, ajudat per la foscor i uns auriculars, la posició d’un voyeur que espia una situació que creix en intensitat.

En Pablo diu que us digui que és el millor text que hem fet perquè no té ni opinió ni ràbia. El públic ha de fer la seva pròpia aportació. La seva opinió o experiència és la que connecta el que se sent i el que es veu.

Centre Cultural La Mercè
Del 22 al 24 de novembre
——————————————

Fins aquí la presentació amb els protagonistes, però hi ha més espectacles aquests dies, que ens han presentat en una pinzellada. Angélica Liddell arriba per sisena vegada a Girona per presentar Una costilla sobre la mesa. Madre¸ obra coproduïda pel festival. Parla del dolor per la pèrdua de la seva mare i de la seva relació amb el món. Tot plegat acompanyat amb una banda sonora creada  interpretada en directe pel cantaor Niño de Elche.

Teatre Municipal de Girona
Dissabte 23 de novembre a les 20.30 h
——————————————

Retrospective, de Gerome Bel, és una pel·lícula -no un documental- sobre la seva carrera. És la seva peça número 20 i decideix descobrir què li sembla interessant de la seva pròpia vida.

Sala Truffaut (Ciemes Albñeniz Paça)
Dissabte, 23 de novembre
———————————

Tierras del Sud de Txalo Toloza i Laida Azkona

És una trilogia centrada en l’estreta relació entre la barbàrie sobre els pobles originaris llatinoamericans, les noves formes de colonialisme i la cultura contemporània.

Sala La Planeta, dia 24 de novembre.
——————————————

A l’àmbit de la dansa hi trobem Trama de Roser López Espinosa, coproduïda amb Lowland, el Mercat de les Flors, la Quinzena metropolitana i Temporada Alta entre d’altres

El Canal de Salt, dia 24 de novembre.

 

Ja heu vist que se’ns gira feina! Però val la pena veure-ho tot en quatre dies: us prometo que us enganxareu al teatre per sempre.

Més informació sobre els espectacles, el festival en general i entrades aquí

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad