La figura i el rostre que més s’han prodigat en els papers de la 54 edició del Festival *deAviñón han estat els d’aquesta dona aparentment delicada, de mirada freda i enigmàtica que és *Isabelle *Huppert. Uneixi “*Medea” en mans de la musa de *Chabrol era uneixi aposta segura. AL “prestigi” *inconmovible que posseïx qualsevol clàssic que s’instal·li en la *Cour d’*Honneur, s’afegia una vehement curiositat per saber com la criminal heroïna d’Uneix “*affaire de *femmes” i de La “*Cérémonie” podria entendre-se-les amb el text de *Eurípides que, 430 anys abans de Crist, va parlar del més terrible *infanticidio que registra tota la història del teatre universal. Quan encara no havien conclòs les representacions de Pina *Bausch, no quedava ja una sola localitat a la venda per a aquesta “*Médée” de *Jacques *Lassalle, estrenada enmig de forts remolins d’un vent gelat que esvalotava les túniques dels actors, agitava les aigües *delmar Egeu incloses en la magnífica escenografia de *Rudy *Sabounghi i tallava la pell del públic desprevingut. Abundaven les flassades i els gruixuts jerseis entre els espectadors més experts. En la *Cour, la destinació de *Lassalle és lluitar contra els elements. La pluja ja va jugar una mala passada a “la seva *Dom Juan” de *Molière, en 1993, l’estrena de la qual no va poder acabar. Sense conèixer la quantitat de *pulmonías que ahir al matí es registrarien a Avinyó, cal admetre que aquesta vegada l’adversitat ha estat molt més subtil. En les graderies es lliurava un combat dur i silenciós entre un clima agressiu i el poder fascinant de *Isabelle *Huppert. I va guanyar *Huppert, clar. Des del seu primer crido –“*Malheur, *mon *malheur!”– més tremolós, més escruixidor que vociferant o sorollós, s’endevinava que el seu “*Medea” mantindria l’encís sobre l’auditori fins al final. Oblidi el lector la retòrica *ampulosa de les grans *divas. Oblidi les cerimonioses cadències de la *Comédie quan la *Comédie es posa cerimoniosament “clàssica”. Oblidi, en fi, totes les “*Medeas” *circulantes que han projectat la seva desgràcia conjugal sobre una destinació tràgica i inevitablement aeri. Aquesta *Medea no aixeca els ulls al cel. La de *Isabelle *Huppert és “uneixi *Medea” que oblida l’Olimp. El Cor –una ombrívola *Emmanuelle *Riva– complix la seva comesa per una *decorosa obligació però sense els *aguerridos impulsos amb els quals habitualment formula els seus penosos vaticinis. Sobre les blanques dunes d’un erm *ribereño, el Cor és una figura fosca i escairada: la consciència inevitable. Mentrestant, la protagonista *rumía la seva pena i projecta la seva venjança entre llargs silencis. I és que una dona ferida i venjadora no té per quina ser una dona xarlatana. Referència de futur Sospito que la lectura que *Jacques *Lassalle ha fet “de *Medea” constituirà una referència inexcusable durant molt temps en cada nou *abordaje de la tragèdia de *Eurípides que es porti a terme a França. El text utilitzat és “una traducció”, ja que no versió, de l’original. *Myrto *Gondicas i *Pierre *Judet de la Blegui, els traductors, han contat amb l’assessorament d’una desena de lingüistes i *helenistas per a garantir la “literalitat” de la traducció, la qual, no obstant això, oferix no poques sorpreses. Mai el feroç diàleg primer entri *Medea i Jàson (Jean-*Kentin *Châtelain/) havia aixecat murmuris divertits o maliciosos en el públic com aquí ocorre. Però és que, defensant-se de la seva infidelitat per haver pres per esposa a la filla del rei de *Corinto, apareix l’home cínic, *condescendiente o fresc que tracta d’entabanar a la dona *ultrajada, com podria ocórrer en una situació paral·lela dels nostres dies, amb consells d’administració en comptes de regnes pel mig. L’encert de *Lassalle ha estat el de *reinterpretar la sintaxi del clàssic, establir les pauses estratègiques, modular l’entonació de la frase i fer humana, antropològicament creïble, la decisió del sacrifici dels fills per part de *Medea. L’espectacle es mou entre la grandesa, l’emoció i la convicció. El text no permetia, per més prosa que s’afegís, una versió naturalista, però, gràcies a la gloriosa actuació de *Isabelle *Huppert, el gran atractiu del muntatge és que transita sense *quiebros seriosos de la tragèdia eterna i la feresa a la disputa que podia haver en “La guerra dels *Rose” entri *Kathleen *Turner *yMichael *Douglas. Per a entendre’ns.c.

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here