Hi ha espectacles de vida efímera,espectacles de recorregut mig i espectacles –els menys– que,desafiant el pas del temps,semblen no tenir data de caducitat. A aquesta última categoria pertany “La *gatta *Cenerentola”, un musical,o millor, “una sarsuela *napolitana”,en paraules del director del *Grec,Borja *Sitjà,que gairebé una cambra de segle després de la seva estrena,en 1976,continua passejant-se *ufano per escenaris de mig món. Creat pel compositor, dramaturg i director teatral *napolitano Roberto de *Simone,es tracta d’una recreació musical,*libérrima i gens innocent –el muntatge està impregnat d’una forta càrrega sexual– de la Cendrellosa. La producció de Mitges *Aetas Teatre,en la qual participen setze actors cantants i una orquestra de disset músics en directe,es presenta en el *Mercat dels *Flors des d’avui ja fins al dia 13 “. La *gatta *Cenerentola” de Roberto de *Simone no parteix del conte de Xerris *Perrault,sinó d’un text anterior,“*Pentamerone”,de *Giambatista *Basile,inspirat en les tradicions paganes *napolitanas. “Però aquí no hi ha una mera interpretació de la història,perquè llavors deixaria de ser teatre autèntic,sinó una creació nova que s’inspira en aquella i construïx una mica diferent”, va explicar ahir *Patrizia *Spinosi, actriu que participa en el muntatge des de fa 22 anys i que,en absència del director,va anar l’encarregada de presentar-lo davant la premsa. “La *gatta *Cenerentola” conserva a grans trets tots els ingredients de la rondalla: la maldat de la *madrastra i les germanastrees,el desig encarnat en el príncep,la bondat d’un fada padrina transformada aquí en una sort de follet domèstic, i,per descomptat,una Cendrellosa que exemplifica “el triomf de la dona després de segles de maltractaments”. “Cada personatge,més que una història, representa un sentiment,i això confereix a l’obra una gran actualitat”, considera l’actriu. Para *Spinosi,un dels grans encerts del muntatge,“que conté l’essència de la música i el teatre *napolitanos”, és, en el teatral, “el pont que tendeix entre el popular i el cult” i,en el musical,la recerca d’una “puresa de so”,assolida gràcies a una depurada vocalització i a la no utilització,excepte casos extrems,de micròfons.c.

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here