Daniel Veronese està convençut que en ple segle XXI ja es poden intercanviar els papers de Les tres germanes: «Avui els homes també poden ser seduïts mentre les dones surten a lluitar a la guerra.» La versió del muntatge té un vers intrigant Un hombre que se ahoga. És la primera part d’una cita que es completa amb Espía a una mujer que se mata. Aquest, de fet, és el títol del següent treball que Veronese ha fet de Txèkhov (L’oncle Vània). Pel director i dramaturg el vers expressa un desig, el mateix que les obres de Txèkhov, que presenta uns personatges tràgics que «tenen l’anhel d’una vida millor, busquen un futur alliberador». L’Espai Lliure programarà Un hombre… des d’avui fins al 2 de desembre i ja ha emparaulat una nova visita de Veronese amb Mujeres soñando caballos per a la temporada vinent.

La versió de Les tres germanes respecta personatges i accions, però retalla l’escena i redueix l’espectacle a poc més d’una hora i mitja. Primer va ser per un motiu de producció, però ara «ja és ideològic»: El principal no és el vestuari ni l’escenografia, sinó el text i la interpretació.

El projecte de Les tres germanes va néixer a partir de la intenció del director i d’uns determinats actors de muntar un espectacle nou. Veronese, quan ja s’havia compromès amb els companys, es va adonar que la peça que més s’adeia amb el seu equip era Les tres germanes. Però hi havia una dificultat: les dones eren més grans que els homes (a l’obra els personatges masculins són més grans que els femenins). Els actors actuen segons la seva sexualitat (no el del personatge) i, assegura Veronese, en cinc minuts el públic entra a la convenció teatral i s’oblida de l’evident contradicció del muntatge.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here