Marilyn Monroe guardava la roba interior en el frigorífic per a suportar millor les calors de l’estiu. I a Tom Ewell se li feia la boca aigua només amb imaginar-se a l’explosiva rossa traient les peces de roba íntima d’aquell amagatall i vestint-se amb elles. Aquella versió de La temptació viu dalt que va dirigir Billy Wilder al 1955 era, tot i el talent del cineasta, una història passada pel tamís masclista del Hollywood de l’època.

Els protagonistes de la història de George Axelrod –autor de l’obra de teatre i de l’adaptació cinematogràfica juntament amb Wilder– mai arribaven al llit. Una petita incoherència que la actriu Verónica Forqué esmena en el seu primer treball com directora d’escena, al que es llança amb el respatller d’un bon text i la qualitat interpretativa del seu protagonista, Chete Lera. La temptació viu dalt, amb la que Verónica Forqué treballa des del passat 10 de juliol i que estrenarà el primer de setembre a Ponferrada, és un debut per a diversos professionals, no només per a ella. Jesús Sánchez- Ramada debuta com productor teatral i Pablo Motos com adaptador, amb una versió traslladada als nostres dies i a aquest país. En aquesta ocasió, la dona del protagonista està amb el nen de vacances a Fuengirola i els noms que situen a l’espectador es refereixen a escriptors com Sánchez Dragó o el futbolista Anelka. Antonio és director comercial d’una editorial de butxaca i el seu visitant ocasional és un psiquiatra escriptor que domina Madrid. A més, també Chete Lera canvia de registre. “M’enfronto a un registre amb el qual no he treballat”, reconeix l’actor, que en aquesta versió interpreta a Antonio, un “Rodríguez” atípic, ja que ni és un golf ni vol anar-se per aquí de tabola ni té intenció alguna de tenir alguna aventureta aprofitant la seva momentània solteria. “És un tipus bo, fidel, que vol a la seva dona… però que es troba amb aquesta noia de sobte i…” L’actriu canària Toni Acosta és la veïna de dalt i en aquesta versió és una jove que apareix nua en un anunci de desodorants.

Juanma Cifuentes, Míriam Montilla i els debutants Álvaro Roig i Paloma Gómez completen aquest repartiment que, inicialment, estava previst amb Josema Yuste (ex Martes y Trece), encara que certs problemes van fer que canviessin els plans i la productora optés per Chete Lera. “Jo havia dit, una vegada, que m’agradaria dirigir teatre –recorda Verónica Forqué– i un dia m’ho van proposar i vaig acceptar. Aquest és un projecte de Jesús Sánchez-Ramada, així que jo no he triat ni el text. Però em venia molt de gust. El fet de dirigir m’està resultant molt natural i l’única cosa que espero és fer-lo bé. La veritat és que no tinc por i estic gaudint molt.” “M’agrada aquest text –continua–. És una obra que parla, fonamentalment, com diu el títol, de la temptació. Nosaltres no parlem del pecat, vam passar d’això. I, a més, aquesta adaptació és menys masclista i polsegosa que la de la pel•lícula, a més cal tenir en compte que jo sóc dona.” Una circumstància que dóna suport l’actor Chete Lera, disposat a crear un personatge que viu una situació “normal en la vida”, sigui el que sigui el seu sexe. “En aquesta versió el que li ocorre a Antonio li podria ocórrer a la seva dona, Elena.” “És una cosa molt de la vida, a ell se li apareix de sobte aquesta noia i, després d’això, sorgeix el sentiment de culpa, una culpa –diu l’actor – que tracta de justificar imaginant que la seva dona li posa les banyes. Aquests són els seus somnis, tot forma part de la seva imaginació.” Moments de ensomni que es veuran en l’escenari amb canvis de llum i amb les reflexions del personatge mitjançant una veu en of gravada pel propi Chete Lera. “Això té complicacions tècniques, que resoldrà Juan Gómez Cornejo amb la llum, però el més difícil en el teatre és aconseguir que hagi vida, fer que els actors estiguin vivint una realitat imaginada”, explica la directora, que estrenarà el seu muntatge amb una escenografia realista, un pis de sostres alts, “com del Chamberí dels anys trenta”. Després de la seva estrena. La temptació viu dalt començarà una gira per Màlaga, València, Alacant, Zaragoza… per a l’hivern entrar en teatres de Madrid i Barcelona.

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here