Vol-Ras, en coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, va estrenar ahir a Sueca SGAG, sigles que corresponen a la suposada Societat General d’Aigües Globals. Aquesta premissa general serveix de punt de retorn per a desgranar els usos més quotidians del vital element en relació amb els éssers humans. Les tres dècades d’experiència de la companyia de teatre gestual, i un profund treball d’estudi previ sobre el tema, garanteixen un resultat desternillant per a l’espectador.

“Ens hem centrat en allò més habitual, el que està a cada moment del dia més relacionat amb les persones, descartant una actitud crítica per a potenciar un espectacle lúdic”, afirma Joan segalés. “Estem convençuts”, afegeix, “que la reflexió de l’espectador arribarà en el moment que begui un glop d’aigua i sigui esquitxat ocasionalment”. Feia temps que tenien la idea de muntar un espectacle sobre el tema que, malgrat la seva transcendència, “només s’havia tractat des del punt de vista reivindicatiu”, recorda Joan Faneca.

Segalés, Faneca i Xavier Ametller van requerir a Esteve Ferrer per a que els dirigís. Va acceptar d’immediat. “En primer lloc perquè és un plaer treballar amb Vol-Ras i en segon lloc pel suggerent del tema”, confessa. Junt a Ferrer, nascut a Barcelona i criat a València, també han participat en els pilars bàsics del muntatge els valencians Carlos Montesinos, responsable de l’escenografia, i Paco Llorens, que ha dissenyat la il•luminació.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here