VALÈNCIA. – Des de fa uns dies es respira un ambient de treball frenètic en el claustre de la Universitat de València. L’innovador Robert *Wilson (*Texas, 1944) ultima l’espectacle que estrena demà com homenatge a J.S. *Bach en el 250 aniversari de la mort del compositor. *Wilson controla al detall el muntatge, que defineix com “evolupant”. “‘*Relative *light’ és un espectacle que canvia a cada moment, és una mica que tens a veure i has d’escoltar”. Una realitat visual, juntament amb una experiència musical que “no té cap tipus de missatge; és com contemplar una pintura”, ens diu el nord-americà més avantguardista de les arts escèniques dels últims anys. En “*Relative *light”, *Bach comparteix escenari amb el compositor nord-americà John *Cage. “No tinc ni idea si a *Bach li agradaria *Cage, però els dos són compositors genials i molt difícils”, explica *Wilson, que compara aquesta convivència musical amb una articulació muscular. L’obra està produïda per l’Institut Valencià de la Música, i la seva estructura musical es basa en la famosa “*Chacona” de *Bach, tal com va ser concebuda pel compositor alemany, juntament amb una selecció dels “*Freeman *etudes” de *Cage, creats entre 1977 i 1990 per mitjà d’una tècnica complexa d’improvisació i que el propi compositor americà va reconèixer en una entrevista que eren tan difícils com havia pogut fer-los. En les últimes hores, *Wilson ha introduït alguns canvis en l’espectacle: algunes peces de *Eric *Satie i una pianista que menjo *Nurit *Pacht, violinista, actuen en directe. Juntament amb aquest “escenari” musical, *Wilson ha ideat també una experiència visual en dos nivells, el paisatge de l’escenari, on quatre experimentats ballarins interpreten moviments *coreográficos, i una sèrie de projeccions de vídeo. “Escolteu amb els ulls”, diu *Wilson. El director d’escena, amb moltes altres facetes, com la de pintor, dramaturg i actor, ha transformat el claustre universitari per a adaptar-lo al muntatge. L’estàtua de Luis Vives, en el centre de l’edifici neoclàssic, crida l’atenció per la seva excel·lent integració entre les graderies del públic. Robert *Wilson ha estrenat a Europa nombroses obres originals així com posades en escena d’òperes menjo “*Parsifal”, “*Lohengrin”, “La flauta màgica” o “Madame *Butterfly”. Diu que està segur que representarà a Espanya “*Poetry”, encara que no sap ni quan, ni on. Es tracta d’una peça basada en textos d’Edgar *Allan *Poe i amb música de *Lou *Reed que va estrenar a Alemanya. L’any passat es va poder veure a Madrid “Els dies anteriors: mort, destrucció *yDetroit III”, amb música de *Sakamoto i textos d’Eco i *Christopher *Knowles. Assegura que li és més difícil treballar fora d’Estats Units per l’adaptació a diferents idiomes, però com compensació “els meus treballs s’entenen millor a Europa. En Estats Units connecten menys, tal *vezporque el teatre allí és molt comercial”. La varietat de formes d’expressió que utilitza en els seus projectes –dansa, pintura, música, escultura…– sembla indicar que els destina a un públic cult, intel·lectual. No obstant això, ell rebutja aquesta creença. “De vegades, els meus espectacles tenen una lectura errònia per part d’un públic determinat.”c.

Wilson estrena un e

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here